23 Jan 2018

Del CTM a EURECAT, per Pere Casals, director general de Casals Cardona Industrial

0 Comment

El CTM serà sempre nostre

«La integració plena del CTM a EURECAT haurà de resoldre abans l’encaix de l’aliança amb la UPC, factor essencial del seu naixement i de tota la feina feta»

Després de la constitució del Consell Tecnològic del Bages (CTB)el 1992, a iniciativa del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i amb el suport de diverses institucions locals, aquest va fer durant anys una bona feina per a les empreses industrials de la comarca, difonent tecnologia i bones pràctiques per aconseguir la millora de la seva competitivitat.

La transformació a Centre Tecnològic de Manresa (CTM) uns anys més tard, a partir de l’aliança entre el CTB i la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), significava un pas més en aquest suport a l’empresa industrial, donat que buscava i posava a disposició els elements necessaris per tal d’incrementar el potencial d’innovació de les empreses de l’entorn. La idea era simple: generar coneixement i transferir tecnologia a les empreses, duent a terme projectes conjunts.

El CTM va ser regit des de l’origen bàsicament per empreses, les destinatàries del seu servei. I per això el seu Patronat era format majoritàriament per persones del món empresarial, integrant també representants de les institucions de referència i de la UPC.

Amb motiu del projecte de fer un nou edifici al Parc Central, també conegut com a Parc Tecnològic, per donar cabuda a les necessitats de despatxos, laboratoris i tallers que calia per millorar el servei, així com el previsible creixement de l’activitat del Centre, es plantejà un canvi intern transitori. S’aconseguí que Europa donés suport econòmic i financer al nou edifici, donat que la seva finalitat entrava dins les prioritats marcades en una línia de suport a la innovació, però amb una condició que obligava a canviar la composició del Patronat per fer-lo de majoria pública. Si més no durant 5 anys. Per això la majoria de representants d’empreses varen fer un pas al costat que els honora, per fer viable aquell edifici que permetria ampliar i millorar el servei. L’edifici esdevingué una realitat i s’inaugurà el 2014.

Amb la creació d’EURECAT el mateix any, el Govern de la Generalitat impulsava la integració dels sis centres tecnològics avançats de Catalunya en un de sol, amb la finalitat d’ordenar les activitats dels diferents equips tecnològics i compartir la capacitat d’apropament al teixit industrial català. Quatre d’ells s’integraren plenament a EURECAT, un cinquè de moment hi va renunciar, i el CTM, que encara no podia perdre la condició de majoria pública, s’hi va acoblar funcionalment per poder treballar de forma conjunta.

La integració plena del CTM a EURECAT haurà de resoldre abans l’encaix de l’aliança amb la UPC, factor essencial del seu naixement i de tota la feina feta. Però també haurà de resoldre la voluntat fundacional d’assegurar donar servei i ajudar al desenvolupament del teixit industrial local. Per això cal explorar si aquests dos centres encara no integrats poden establir un lligam ferm i estable amb EURECAT sense perdre la personalitat pròpia, i sobretot una certa capacitat de gestió autònoma local, tot i que coordinada. L’exemple de la FUB amb UVIC pot ser un bon mirall.

Però també és de justícia comptar amb el parer de les empresesque varen fer el pas al costat de forma transitòria, pel requisit europeu. No fos cas que, quan ja no sigui d’aplicació la condició de majoria pública, es trobin que allò que varen tirar endavant amb gran esforç ja sigui una altra cosa i ningú els hagi fet partícips de la decisió.

[top]